Ja estic instalada!

Després d'anar a munt i avall, que si ara compro això, que si això no m'agrada, neteja el pis perque la pols se'ns menjava, per fi puc dir que estem visquent al nostre nou piset!

Estic emocionada perque no és solsament un lloc on dormir i menjar sino que és el principi d'estabilització emocional.

El pis ens ha quedat molt bonic i la veritat perque no dir-ho fa molt i molt goig. Encara no em puc creure que visc fora de casa dels meus pares però com he dit abans l'emoció m'embarga i això fa que qualsevol cosa no sigui tan trascendent!

Espero ser molt feliç en aquest nou espai de la meva vida, la nostra vida en comú.

Anar a viure junts

Per fi ha arribat el moment, per fi puc dir que m'independitzo i el més bonic és que no ho faig sola sino amb la persona que més estimo.

Estic molt contenta de poder realitzar tot el que dins del meu cap havia imaginat un munt de vegades i ara per fi es farà realitat.

No em puc creure el que ben haviat passarà, però no us podeu imaginar les ganes que tinc de fer aquest gran pas.

Us aniré informant de com van les coses en el piset!

Fent castells

Des de fa temps no paro de fer castells sobre la sorra i a vegades penso que s'aguataràn que sobreviuran a un cop de ventada però llavors ve un revés i tot torna estar com estava al principi, granets de sorra sense sentit, desordanats demanant-me que els ordeni una altre vegada que rendir-se és l'ultim que es pot fer.

M'omplo de valor i ho torno a probar, poc a poc vaig construint el castell veig que tot ja pot prendre forma i no se com però altre vegada torna a caure, no se que ha passat aquesta vegada no ha vingut cap ventada potser he sigut jo mateixa que le enfonsat.

Seré persistent i faré creixer aquest castell però si veig que torna a caure potser serà millor pensar que el que vol és tenir els granets de sorra desordanats. Ja es veurà.

Passa factura...

Avui en dia tenir molta feina és molt bó. Jo no em quexio pas, de fet estic molt contenta de tenir molta feina, però quan la feina et supera i veus que si que arribes a tot però que per arribar-hi has de fer molts esforços, malament. El cos ho nota, sap que tens un límit, t'avisa, et dona un cop d'atenció perque no estiris més el braç que la màniga però tu no li fas ni cas i pataplas! Arriba un dia que no et pots ni moure estàs fet pols i amb una migranya que no pots ni veure una sola escletxa de llum.

Hi he estat pensant i he vist que el cos és sabi i quan t'avisa és per alguna cosa però li faré cas?

Quins nervis...

Ahir la coral que dirigeixo va participar a la GALA FAO de TVE1, va ser una passada. El divendres quan hi vam anar per assajar estavem tots molts nerviosos perque no sabiem què ens esperava, i el cert va ser que vam veure uns quans famosos però el més impactant per mi va ser veure aquell plató enorme, era le plató de Mira quien baila! i la veritat és que des de la tele sembal molt més petit però un cop el veus, t'anadones de com enganya realment la tele.

Tots els nens i nenes estavem molt il·lusionats i no hi ha res millor que veure els teus nens tan contents.

El dissabte ja no teniem tants nervis per veure la tele però si que els teniem perque ara era la de veritat i a més era en directe o sigui que era un factor molt important.

Jo crec que estava més nerviosa jo que no pas els nens. Els més petitets no eren gaire conscients de que el que anaven a fer ho veuria tota Espanya però els més grans si i això es notava i encara si afegia que al veure famosos per allà com ara nois de OT ballarins, presentadors etc,...feia que els nervis anessin creixent però la veritat és que al final tot va sortir molt bé!

Va ser una gran experiència!

Una gran nit

L'altre dia va ser l'aniversari de la persona que més estimo i vaig decidir regalar-li un sopar romàntic en un restaurant molt encertat.

El vaig portar al restaurant L'oucomballa un petit restaurant situat al Born molt a prop de Sta. Maria del Mar. A mi me l'havien reocmenat feia molt temps i la veritat sempre havia tingut ganes d'anar-hi i aquesta vegada em vaig decidir. Al arribar allà vam ser els primers i això ens va fer tenir un cert privilegi al agafar taula, la veirtat és que n'hi deuen haver només unes 15.

El menjar més d'allò més bó i de fons vas sentint jazz i la llum molt adequada per crear un cert ambient.

El millor però de la nit no va ser només el restaurant sino estar amb tu disfrutar de la teva companyia i veure com tots dos som feliços.

Un projecte molt engrescador

La coral que dirigeixo ens ha sortit un projecte molt engrescador. L'Asha Miró escriptora, professora i presentadora d'algun programa de TV3 ha escirt un conte i en aquest conte hi va un cd i ens ha demanat que tres de les cançons que hi van les fem nosaltres. La veritat és que em fa il·lusió però això implica molta feina si contem que s'ha de garbar la setmana que ve, ja que el dia 8 de novembre estem convidats a la Gala FAO de TVE1 a cantar una de les cabçons que grabarem. Aquesta gala serà retransmesa en directe o sigui que si ho veieu sentireu a la meva coral.

L'experiència serà enriquidora, i el més bó de tot és que tota Espanya sabrà qui som!